Marc Costa
Les terapeutes de la nostra entitat som alumnes, hereus i hereves del psicòleg i psicoterapeuta Marc Costa i Seguí, fundador, director i formador de l’antiga Escola de Teràpia d’Integració PsicoCorporal (ETIP). Algunes de nosaltres també hem estat co-terapeutes i assistents de l’Escola des dels seus inicis.
Formació
En Marc, va fer la carrera de psicologia a la Universitat de Barcelona als anys setanta on era coneixedor de les teories de Sigmund Freud.
Posteriorment va aprofundir en el coneixement de les teràpies psico-corporals de Wilhelm Reich (deixeble de S. Freud), referència indispensable per a les teràpies psicocorporals de caràcter profund.
A continuació es va formar als EUA en teràpies humanistes rebent coneixements de moltes altres fonts (Carl Rogers, Fritz Perls…).
Investigació i docència
A partir d’aquests coneixements, la seva gran experiència clínica i unint brillants capacitats de treball, estudi i investigació va desenvolupar i estructurar un extens cos teòric. Aquest es fonamenta en el paradigma avantguardista des de ciències tan diverses com la biologia evolucionista, la sistèmica-ecològica, l’embriologia, la física, la psicologia, el psicoanàlisi, la bioenergètica, l’antropometria, l’antropologia, l’humanisme, l’etologia i la sociologia. I ho va transmetre durant més de trenta anys fins a set generacions d’alumnes.
Les aportacions
Les aportacions d’en Marc i la seva Integració Psicocorporal al món de la psicologia, la psicoteràpia i el desenvolupament personal són diverses, sent les més significatives i que més l’identifiquen vers altres models terapèutics:
1. Marc Costa ha ampliat les teories de les estructures de caràcter (W. Reich, Ron Kurtz, Stephen M. Johnson) a l’àmbit pre i perinatal. Segons la seva hipòtesi, el fetus, en íntim contacte amb l’organisme matern, rep la major part de la informació externa a través d’aquest vincle. Els processos biològics del fetus poden entrar en conflicte amb l’ecosistema intrauterí, una autèntica caixa de ressonància dels estats psicoemocionals de la mare. La transcendència d’aquest diàleg radica en què moltes de les dificultats intrauterines impliquen qüestions de supervivència. Així, els esdeveniments pre i perinatals, des de la concepció fins al part, queden gravats en els nivells més profunds de l’inconscient.
2. Una de les característiques més importants de la seva teràpia és l’exhaustiu treball amb els mecanismes de defensa, amb la finalitat de trobar la identitat genuïna de cadascú.
3. Va incloure en la seva teoria també parts dels postulats de la psicologia del Jo de A. Freud i de les relacions objetals de M. Klein, R. Fairbairn i D.W. Winnicott. La teoria de l’aferrament de J. Bowlby, l’anàlisis relacional de S. Mitchell i la psicologia evolutiva de Piaget.
4. Pel que fa al paradigma avantguardista, partint de la base de la Teoria General de Sistemes de L.von Bertalanffy, Marc Costa va anar incorporant la teoria de les estructures disipatives de I. Prigogine, la teoria del Caos de E. Lorenz, la física quàntica, la teoria Holográmica, i la teoria de l’autopoiesis d’H. Maturana i F. Varela.
5. Va elaborar una metodologia terapèutica orientada a les estructures de caràcter, el trauma, l’expressió i la integració psicocorporal en els vessants cognitiu, volitiu i d’acció intel·ligent.
6. Un aspecte a destacar d’aquest mètode terapèutic és la gran importància que se li dona a la relació terapèutica, com a factor reparador dels traumes i empremtes infantils. D’origen és un concepte que prové de la teràpia humanista, però que M. Costa va ampliar en gran manera treballant no sols l’empatia, sinó a més la connexió psico-corporal profunda i reparadora, des de les necessitats Instintives.
Associació de professionals en Integració Psico-Corporal
G-66797408
Contacte
terapeutasipc@gmail.com
Apip 2024 | Avís legal, política de privacitat i de cookies